Avions de la República

Xato

El Polikàrpov I-15 "Чайка" (Txaika, 'Gavina') va ser un caça soviètic que va ser enlairat per primera vegada l'octubre del 1933 pel pilot de proves Valeri Txkàlov. També va ser conegut com a Xato arran de la seua participació en el bàndol lleial durant la Guerra Civil espanyola. És considerat el primer caça català de tots els temps.

Durant la Guerra Civil espanyola, els soviètics van subministrar caces Polikàrpov I-15 al govern de la República en quantitats estimades en 190 aparells, sent mal anomenats Xatos o Camusos. Van arribar quaranta-sis unitats en 1936, cent quaranta-quatre en 1937 i trenta-dos en 1939. Les factories aeronàutiques governamentals (com Construcciones Aeronáuticas S.A., CASA) en van muntar sota llicència uns 250 a Reus, a l'Aeroport de Sabadell, a Molins de Rei, a Vilafranca i a Vic, molts dels quals van caure en mans dels franquistes en acabar el conflicte al març de 1939 en estat incomplet, alguns sense motor, altres sense metralladores i altres sense cap equipament. Denominat Xato pels republicans i Curtiss pels franquistes (confonent-lo probablement amb el Curtiss Sparrowhawk), l'I-15 va ser pilotat per soviètics, espanyols i personal d'altres nacionalitats, com nord-americanes i italians. Van participar en diversos fronts des de l'inici de la guerra, i dues esquadrilles van actuar en la Batalla de Madrid a l'octubre de 1936 defensant a la capital. Quatre esquadrilles van participar amb gran èxit en la batalla del Jarama que, juntament amb la batalla de Terol, va ser on més van intervenir. El seu enemic més habitual eren els caces italians Fiat C.R.32 i els alemanys Heinkel He 51, enfront dels quals es van mostrar superiors.

L'I-15 va combatre amb gran eficàcia a Espanya, superant com dèiem anteriorment en maniobrabilitat als més àgils caces enemics i sent posteriorment rearmat amb dos metralladores ShKAS, de millors qualitats que les PV-1.

Els I-15 fabricats per la Unió Soviètica tenien com a codi les lletres "CC" mentre els fabricats per la República eren numerats amb les lletres "CA".

Després de la contesa, l'Exèrcit de l'Aire arribà a utilitzar uns 180 aparells dels quals uns 70 procedien de captures durant el conflicte, 44 es van recuperar de diversos aeròdroms o van ser retornats per França i 66 es van acabar de construir entre 1939 i 1941 a partir dels què estaven en diferents fases de fabricació en els tallers de la República. Alguns exemplars van allargar la seua vida operativa fins a 1955.

Nataxa

El Polikàrpov R-Z era un avió de reconeixement i bombardeig dels anys 30. Versió actualitzada del Polikàrpov R-5 que participà en la Guerra Civil espanyola, la Guerra d'Hivern i la Batalla de Khalkhin Gol.

Poc després de ser acceptat per la VVS també o fou per Aeroflot.

Participà en la Guerra civil espanyola com a part de l'ajut que la Unió Soviètica proporcionà al bàndol republicà, els pilots li donaren el malnom "Nataxa" i, en general, apreciaren tant la seua disponibilitat com les seues prestacions aèries mentre sobrevolaven el front en formacions compactes. Aquestes els permetien defendre's mútuament amb les metralladores de foc ràpid ShKAS mentre soltaven els 400 kg d'explosius, normalment en bombes de 50 kg. Només 36 aparells eren operatives quan acabà la guerra l'abril de 1939. Alguns aconseguiren fugir a Algèria i els altres foren emprats en la defensa del Protectorat.

La Unió Soviètica posicionà molts aparells d'aquest tipus al front oriental, intervenint en moltes batalles contra els japonesos com ara Khalkhin Gol en 1939. Altres aeronaus es destinaren a Carèlia durant la Guerra d'Hivern. Malgrat la seva obsolescència, encara equipava algunes unitats quan s'inicià l'Operació Barbarroja, la invasió alemanya de l'URSS l'any 1941 sent ràpidament reemplaçat pel més modern IL-2 Shturmovik.