Anarchy in Barcelona!

 

Dona sindicalista i llibertària!

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910. Va ser el major sindicat obrer a Espanya i actualment resta la principal organització anarquista del país. Històricament ha estat adherida a la Associació Internacional del Treball (AIT). però el 2018, va ser la impulsora de la creació d'una nova internacional, juntament amb la FAU (Alemanya), USI (Italià), ESE (Grècia) i IP (Polònia), l'anomenada Confederació Internacional del Treball (CIT). Al desembre del mateix any s'hi va unir la IWW (EUA).

Anarchy in BCN !

El procés de Montjuïc fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits. La repressió afectà especialment l'anarquisme obrerista català, i foren detingudes 400 persones, entre elles els mestres José López Montenegro i Joan Montseny, els propagandistes Anselmo Lorenzo, Fernando Tarrida del Mármol, Sebastià Sunyé, Joan Baptista Esteve Josep Llunas i Pujals i Teresa Claramunt, i l'intel·lectual Pere Coromines. Tots foren reclosos al castell de Montjuïc, foren inclosos en el procediment militar 87 encartats.

Les diligències judicials foren dutes a terme sense garanties jurídiques, i les proves es basaren en les declaracions dels principals implicats, en especial Tomàs Ascheri, obtingudes mitjançant tortures[1] ordenades pel tinent de la guàrdia civil Narciso Portas contra el mateix Ascheri, Francesc Callís, Antoni Nogués, Josep Molas, Lluís Mas, Sebastià Sunyé, Joan Baptista Ollé, Francesc Gana i el francès Joseph Thiolouse.

Un primer consell de guerra se celebrà en el mateix castell de l'11 al 15 de desembre de 1896, però la sentència definitiva fou dictada pel Tribunal Suprem de Guerra i Marina per l'abril del 1897 a Madrid. Foren condemnats a mort i executats en la matinada del 4 de maig de 1897 els anarquistes Ascheri, Nogués, Molas, Mas i Joan Alsina; foren condemnats a 20 anys de presó Francesc Callis, Antoni Ceperuelo, Rafael Cusidó, Jacint Melich, Baldomer Oller, Josep Pons, Joan Torrents, Josep Vila, Jaume Vilella i Sebastià Sunyé; foren condemnats a 18 anys de presó Joan Casanovas, Epifani Caus i Joan Baptista Oller; a 10 anys i un dia Antoni Costa, Francesc Lis, Josep Mesa Mateu Ripoll, Joan Sala, Llorenç Serra i Cristòfol Soler; els 63 absolts foren desterrats.

Estelada anarquista!

L'Anarcoindependentisme o Anarquisme independentista defensa els principis anarquistes a més de defensar la llengua, la cultura, la història d'una determinada nació. L'anarcoindependentista defensa l'autonomia per a la seua regió i la capacitat que la pròpia té d'autogovernar-se sense necessitar un estat, igual que reconeix la plena llibertat i autonomia dels individus sostinguda en l'ajuda mútua, així com l'adopció de la teoria econòmica anarquista.

D'una forma molt clara i concisa podríem resumir tot açò que un anarcoindependentista és un anarquista amb sensibilitat nacional. Els seus integrants solen considerar-la com una estratègia d'oposició al poder estatal, atorgant-li més autonomia a les regions i no recolzen ni la xenofòbia ni l'aïllament ni genètic ni cultural, ni l'etnicisme de cap tipus, ni les tradicions autòctones que atempten a la llibertat, però rescatant aquelles tradicions que tinguen potencial llibertari (cal recordar que l'anarquisme com a teoria sorgix de l'observació de les societats) Diuen que part important dels ideals federalistes es troba en la diversitat de les cultures i reivindicar-les en germandat amb totes les altres cultures de la humanitat és un gest no és oposat al seu discurs.